ARXIU MUNICIPAL DE PEGO (situat en la Casa de la Cultura de Pego)

L’Arxiu Municipal de Pego recull la documentació produïda i generada pel pas del temps per l’ajuntament de Pego, i també per altres documents diversos que s’incorporen per donacions o adquisicions, amb la garantia de conservació, organització i servei al públic. Funciona com a centre d’informació interna i externa i per a la investigació històrica de Pego obert als investigadors i també al públic en general.

 El fons de l’arxiu el forma tota la documentació procedent de l’activitat del consell i després Ajuntament de Pego, des de mitjans del segle XV fins als nostres dies.

INSTRUMENTS DE DESCRIPCIÓ

GINER BOLUFER, C. (1947) Inventario general del Archivo de Pego, Manuscrit, 83 p.
CASELLES MONJO, E. (1986) Inventari general de l’arxiu municipal de Pego. Actualització de l’inventari realitzat en 1947 per En Carmel Giner Bolufer. Quaderns Pego, Monogràfic, 1. València.

SECCIONS I GRUPS SECCIONS:
1ª.- Documentació anterior al Decret de Nova Planta: 1488-1712/14
2ª.- Documentació existent fins la Segona República: 1712/14- 1931/32
3ª.- Documentació existent des de 1931/32-1980.

MUSEU D'ART CONTEMPORANI (situat en la Casa de la Cultura)

El Museu de " Art Contemporàni" de Pego, es va inaugurar en 1991 amb els fons que constituïxen les obres premiades en el Certamen de Pintura "Vila de Pego", la primera edició del qual és de l'any 1976.
L'Ajuntament disposava en aquell temps d'una important pinacoteca i sentia l'obligació d'exposar-la al públic i constituir d'esta forma un centre de primer orde, dinamitzador de l'oferta cultural i turística de la ciutat, així com de les inquietuds artístiques que sempre ha tingut la Vila de Pego.

CONTINGUTS

Les obres que configuren el fons del Museu procedixen fonamentalment dels premis del Certamen de Pintura, però també hem de destacar la important donació que van fer "Els Amics del Museu de Pego" i també les donacions de destacats artistes i galeries d'art.
Les diferents sales estan repartides per la primera planta de la Casa de la Cultura i també en la caixa de l'escala que arreplega obres de gran tamany com les composicions de pintura-escultura de Francisco López Gómez "Díptic" 1984 "Tal qual" 1988, i la pintura Pop Art de l'Equip Límit " En el món només hi ha un Superman" 1992.
Les sales primera i segona estan dedicades a les obres de tractament figuratiu que abracen el paisatge hiperrealista d'un artista consagrat com a F. Mir Berenguer "Jardins i xaboles" 1970 al paisatge Esprai 1995 de Cale Carratala López, la figuració intimista de Manuel Prada Romerar "En qualsevol època" 1976 "Adolescent" 1970 de J. Amerigo Zalazar, la composició de sis quadros seqüències amb influències del còmic "Proces" 1980 d'Enric Solbes Cabrera , passant per Adriá Pina Alegre "Mans" 1983.

Destacar també "Al despertar nouvingut" 1978 d'Eduardo Laborda, "Sons reals" 1976 d'Alvaro Segòvia, "Metamorfosi" 1975 de Juan Manuel Brazan amb les seues poètiques tan personals. La ruptura cap a corrents més expressives es pot contemplar en les obres de José Morea Marcos "Adam el de les formigues amb triangles" 1980 o el simbolisme de Martín Caballero "Et pluribus anum" 1980.
Les tendències constructivistes estan representades en la sala tercera amb obres de Luís Estellés Xapa "Escala" 1987, "Simplicitat interna" 1991 d'Ana Mª Miralles Martín i l'obra sense titule 1991 de Ricardo Domínguez Ruiz entre altres.
La sala quarta arreplega el corrent abstracte entre les que destacarem l'obra de Francisco Moliner Ayala "Pintura" 1982, María Chana del Castillo amb la seua obra de 1982 sense títol. L'expressionisme abstracte de Carmen Bereguer 1981 i la força del color i la pinzellada d'Amparo Iranzo Ureña 1985.
A les sales quintes i sexta veiem obres de grans dimensions, el díptic de fusta amb grafismes i incicions "Personatge econòmic" 1985 de Carmen Grau i l'impressionant díptic "Pe Talleito nàs créu en Déu" 1987 de Guillermo Aymerich Goyanes i l'obra tan suggestiva i intimista realitzada amb tela i objectes de colors "Objectes de desig" 1995 de María Zarraga Llorens. Obres d'artistes que ja formen part de la nostra història de l'art contemporani, compartixen sales amb artistes joves premiats recentment. S'incorporen així les últimes tendències, Carolina Ferrer, 1991, Encarna Sapúlveda 1993, Rafael Hernández García , Juan Cuéllar Costa 1997, Javier Garcerá Ruiz 2000.

MUSEU ETNOLÒGIC

Al maig de 1991 Josep A. Gisbert, director de l'Escola-Taller Castell de Dénia, proposà a l'Ajuntament de Pego, la creació d'un Museu d'Etnologia. L'anomenat Modul Marina Alta de l'Escola-Taller té entre els seus objectius, col·laborar en l'ampliació de la infraestructura cultural de la comarca així com la recerca i control del patrimoni etnològic.
La societat pegolina estava sensibilitzada per diversos esdeveniments. En 1989 el biòleg Andreu Sendra realitza una gran exposició sobre la marjal mostrant la seua riquesa tant en fauna com en flora i el cultiu tradicional de l'arròs i la molineria amb els seus útils tradicionals. El gran èxit de la mostra motiva al poble sobre aquest patrimoni que convé impulsar.
A 1990 es publica el llibre de Fernando Sendra Bañuls "El conreu de l´arròs a Pego" , en ell s'analitza el cicle del cultiu de l'arròs recopilant important documentació gràfica així com el vocabulari específic en molts casos oblidat. La presentació d'este llibre es convertix en un esdeveniment social.
Al mig d'aquest ambient, al què cal afegir, la recent conclusió de les obres en l'immoble del que serà la Casa de la Cultura, es signa el conveni amb l'Escola-Taller Castell de Dénia que donarà forma i contingut al que és avui el Museu Etnológic de Pego.

CONTINGUTS

El Museu d'Etnologia arreplega principalment el cultiu de l'arròs i la seua comercialització. En segon terme es contemplen els oficis tradicionals i la taronja. A finals del segle XVIII creix en la població l'interés per produir el cultiu de l'arròs a la marjal, una zona pantanosa apreciada ja en època musulmana.

Aquest cultiu es convertix en genuí de la zona i exerceix gran influència sobre tota la societat, tant en l'economia, artesania, gastronomia, folklore, etc...
Un recorregut per les sales del Museu ens mostren de forma pedagógica dues grans seccions. El cultiu i la molineria amb la seua posterior comercialització.
Els textos es veuen ampliats amb dos protagonistes originals: Les ferramentes que són donacions de famílies vinculades amb aquest cultiu, i les fotografies realitzades per fotògrafs professionals amb estudi fotogràfica a la ciutat que eixien al camp per realitzar reportatges que venien als interesats. Amb el temps han passat a ser un document gràfic de gran importància històrica.Trobem a l'entrar al Museu els panells explicatius de la introducció del cultiu de l'arròs a les terres del Mediterrani. Seguix la preparació de la terra on s'exhibixen diferents aladres i una completa col·lecció de post de ganivets a destacar també la curiosa segadora de séquies. Seguidament s'analitzen la sembra plantada que es realitzava sempre amb els camps inundats, per la qual cosa se tènia que fer el planter en terres preparades a l'efecte.
El planter s'arrancava a la nit i es plantava a l'eixir el sol. La distribució dels grups d'hòmes pel camp i la forma de vestir amb les imprescindibles garramanxes per a evitar els mossos de les temibles sangoneres. Tot queda reflectit amb l'encant que donen els testimonis originals.
Una de les peces importants és la barca, imprescindible per al transport de les garbes d'arròs dels camps d'interior cap als camins.
Seguim amb la batuda i destaquem l'era amb tots els elements que intervenen en aquesta important labor. De gran interés la col·lecció de rulos.
El recorregut pel Museu acaba introduint-nos en el món del molí i la posterior comercialització. Les marques comercials destaquen la varietat Bomba que a Pego tenia especials característiques.
La visita al Museu finalitza amb la visualització d'un vídeo que resumix tota aquesta important activitat.