noticies noticies

El Consell compra parcel·les per a culminar el procés de concentració parcel·lària en la Marjal Pego-Oliva després de més de cinquanta anys

La Generalitat adquireix dos terrenys en la zona no cultivable del parc natural i estableix contactes amb altres propietaris per a accelerar el compliment dels plans previstos

L’alcalde, Enrique Moll, remarca “la importància d’aquest procés per als propietaris”, mentre que el secretari autonòmic d’Agricultura, Roger Llanes, destaca “l’assoliment històric que suposen aquestes actuacions de cara a la resolució d’un tema tremendament complex i dilatat en el temps”

La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica acaba de tancar la compra de dues finques situades en la zona no cultivable de la Marjal Pego-Oliva, la qual cosa suposa un pas decisiu de cara a la culminació del llarg i conflictiu procés de concentració parcel·lària en aquest parc natural que es prolonga des de fa més de cinquanta anys.

Les dues finques adquirides per la Generalitat es troben en l’àrea de la Marjal on no està permés el cultiu d’arròs, ja que el propòsit del Consell és el d’anar comprant gradualment la major quantitat possible de terreny en aqueixa zona del parc natural que no és cultivable a fi d’ocupar-se de manera més eficaç de la gestió mediambiental dels recursos naturals, mentre que els arrossers continuaran amb la seua activitat en la resta de la marjal.

El secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Roger Llanes ha visitat hui Pego per a explicar en quina situació es troba el procés. Llanes ha destacat “la importància decisiva que tenen aquestes actuacions per a agilitzar la culminació del procés de concentració parcel·lària iniciat fa ja més de cinquanta anys i l’objectiu últim dels quals és el de reordenar i racionalitzar la gestió de parc, facilitant així la desitjable convivència entre les necessitats naturals i aquelles altres que són pròpies del cultiu de l’arròs”.

Llanes ha visitat el parc natural de la Marjal, al costat de l’alcalde de Pego, Enrique Moll, el director general d’Agricultura, Antonio Quintana, així com altres edils del consistori pegolí. El secretari autonòmic ha anunciat que ja s’han iniciat els contactes amb altres propietaris per a realitzar noves compres en la zona no cultivable i hem assignat enguany un pressupost inicial de 150.000 euros per a sufragar les adquisicions”.

Per part seua, l’alcalde pegolí ha remarcat la “importància d’aquest procés. Es tracta d’una reivindicació històrica dels propietaris i propietàries que durant moltíssims anys han patit les conseqüències de tindre unes terres on no es pot cultivar i traure cap mena de rendiment. Aquest era, és un procés necessari i just”.

Una llarga història

La concentració parcel·lària en la zona de Pego-Oliva es va iniciar en 1970 quan el ministeri d’Agricultura va declarar d’utilitat pública un perímetre comprés en el llavors vedat arrosser que incloïa els termes de les poblacions i que va donar peu a l’inici de diversos procediments que inicialment tenien per objecte transformar la marjal en una zona de cultiu hortícola mitjançant la concentració parcel·lària.

No obstant això, diversos esdeveniments i, sobretot, el creixent interés per la conservació dels aiguamolls va portar a la Generalitat Valenciana elaborar en 1994 la Llei d’Espais Protegits que va declarar la suspensió de la concentració parcel·lària a Pego-Oliva fins que no es dissenyara un pla d’ordenació dels recursos naturals.

Aqueix pla es va materialitzar en 2004 mitjançant un decret del Consell que permetia el manteniment de les activitats agràries tradicionals, principalment les vinculades al cultiu de l’arròs degut al seu interés ecològic, socioeconòmic i on no estan permeses les pràctiques agrícoles.

El resultat va ser l’establiment de dues àrees, entre altres, clarament diferenciades al parc natural; una, la zona d’especial protecció i una altra, la zona arrossera. En ambdues la propietat continua vigent com fa dècades, però no obstant això la realitat física i la del propi cultiu presenten discordances que han generat no pocs problemes.

Després d’un període de paràlisi en el procés, i tal com ha explicat el secretari autonòmic, Roger Llanes “va ser amb el govern del Botànic, encapçalat per Ximo Puig, quan es van adoptar les mesures necessàries per a tornar a reactivar-lo i fruit d’aqueix treball ara comencem a encarar la solució definitiva”.

Efectivament, el Decret 6/2018 del Consell va declarar la utilitat pública de la concentració parcel·lària que, després de les ja al·ludides tasques d’investigació d’aqueixes propietats, i van materialitzar en el document de bases reguladores.

El perímetre d’aquesta concentració parcel·lària comprén en aquests moments una superfície de 839 hectàrees repartides en un total de 2.978 parcel·les, mentre que el nombre de propietaris ascendeix a 931.

 

Publicat en: