cultura cultura

Museu Etnològic

Vista general del museu etnologic

Al maig de 1991 Josep A. Gisbert, director de l’Escola-Taller Castell de Dénia, proposà a l’Ajuntament de Pego, la creació d’un Museu d’Etnologia. L’anomenat Modul Marina Alta de l’Escola-Taller té entre els seus objectius, col·laborar en l’ampliació de la infraestructura cultural de la comarca així com la recerca i control del patrimoni etnològic.

La societat pegolina estava sensibilitzada per diversos esdeveniments. En 1989 el biòleg Andreu Sendra realitza una gran exposició sobre la marjal mostrant la seua riquesa tant en fauna com en flora i el cultiu tradicional de l’arròs i la molineria amb els seus útils tradicionals. El gran èxit de la mostra motiva al poble sobre aquest patrimoni que convé impulsar.

A 1990 es publica el llibre de Fernando Sendra Bañuls “El conreu de l´arròs a Pego” , en ell s’analitza el cicle del cultiu de l’arròs recopilant important documentació gràfica així com el vocabulari específic en molts casos oblidat. La presentació d’este llibre es convertix en un esdeveniment social.

Al mig d’aquest ambient, al què cal afegir, la recent conclusió de les obres en l’immoble del que serà la Casa de la Cultura, es signa el conveni amb l’Escola-Taller Castell de Dénia que donarà forma i contingut al que és avui el Museu Etnológic de Pego.

Continguts

El Museu d’Etnologia arreplega principalment el cultiu de l’arròs i la seua comercialització. En segon terme es contemplen els oficis tradicionals i la taronja. A finals del segle XVIII creix en la població l’interés per produir el cultiu de l’arròs a la marjal, una zona pantanosa apreciada ja en època musulmana.

Aquest cultiu es convertix en genuí de la zona i exerceix gran influència sobre tota la societat, tant en l’economia, artesania, gastronomia, folklore, etc…

Un recorregut per les sales del Museu ens mostren de forma pedagógica dues grans seccions. El cultiu i la molineria amb la seua posterior comercialització.

Els textos es veuen ampliats amb dos protagonistes originals: Les ferramentes que són donacions de famílies vinculades amb aquest cultiu, i les fotografies realitzades per fotògrafs professionals amb estudi fotogràfica a la ciutat que eixien al camp per realitzar reportatges que venien als interesats. Amb el temps han passat a ser un document gràfic de gran importància històrica.

Trobem a l’entrar al Museu els panells explicatius de la introducció del cultiu de l’arròs a les terres del Mediterrani. Seguix la preparació de la terra on s’exhibixen diferents aladres i una completa col·lecció de post de ganivets a destacar també la curiosa segadora de séquies. Seguidament s’analitzen la sembra plantada que es realitzava sempre amb els camps inundats, per la qual cosa se tènia que fer el planter en terres preparades a l’efecte.

El planter s’arrancava a la nit i es plantava a l’eixir el sol. La distribució dels grups d’hòmes pel camp i la forma de vestir amb les imprescindibles garramanxes per a evitar els mossos de les temibles sangoneres. Tot queda reflectit amb l’encant que donen els testimonis originals.

Una de les peces importants és la barca, imprescindible per al transport de les garbes d’arròs dels camps d’interior cap als camins.

Seguim amb la batuda i destaquem l’era amb tots els elements que intervenen en aquesta important labor. De gran interés la col·lecció de rulos.

El recorregut pel Museu acaba introduint-nos en el món del molí i la posterior comercialització. Les marques comercials destaquen la varietat Bomba que a Pego tenia especials característiques.

Moli de prova, moli xicotet per a comprovar la qualitat de l'arros en el moli amb xicotetes quantitats.

La visita al Museu finalitza amb la visualització d’un vídeo que resumix tota aquesta important activitat.