INSTAL-LACIONS
  CASA CULTURA
  BIBLIOTECA
  MUSEUS:
  · MUSEU D’ART CONTEMPORANI
  · MUSEU ETNOLOGIC
  SALA D' EXPOSICIONS
  ARXIU MUNICIPAL
  TEATRE I CINE
  MONUMENTS:
  · PASSEIG ARQUEOLOGIC
  · CASTELL D’AMBRA
  · ERMITA SANT ANTONI
  · ECCE HOMO
  · ART URBA
  ASSOCIACIONS CULTURALS
 

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE PEGO

L'arxiu històric és, sens dubte, el carnet d'identitat de qualsevol poble o ciutat, i la seua importància passa per poder reconstruir el passat històric mitjançant els documents que en ell es custodien. L'Arxiu Històric de Pego recull la documentació produïda al llarg dels temps pel municipi, i també d'altres institucions com ara l'Església, a més de donacions particulars o adquisicions d'altres arxius.


 


 
 

História de l'arxiu

Les primeres tasques sobre ordenació i classificació a l'arxiu de Pego es mamprengueren a principis del segle XX per part del vicari Bernardino Sastre Ferrando. Posteriorment fou Carmel Giner Bolufer el que a més d'investigar sobre la història de Pego, va inventariar el fons allà pel 1947. Com que va fer lligalls i classificacions, Evarist Caselles va tindre que respectar-les per a fer el inventari publicat l'any 1986, amb un quadre de classificació poc estructurat i poc adequat a les noves tècniques arxivístiques, no obstant, vàlid per a la búsqueda documental.

El fons arxivístic compren les dades límits de 1488-1950.La documentació més important que comté és: la sèrie completa d'Actes de Consell o de l'Ajuntament des de 1555, sols interrompuda per algunes pèrdues cronològiques; els llibres de Justícia; i els cappatrons o llibres de peita des del segle XV fins al XIX. Sembla que el funcionament de l'arxiu degué de començar a partir del segle XV, però amb poca documentació conservada. Al s. XVI ja trobem abundant documentació conservada, i al mateix temps referències directes de l'existència d'un Arxiu de la Sala. Amb la Guerra de Successió, sembla que sols les torres que rodetjaven la vila van patir desperfectes, no patint l'arxiu massa dificultats.


 
 


 
 
A la mitjania del XIX comencen les obres del nou Ajuntament, i es degué de traslladar l'arxiu a alguna casa particular. Durant la Guerra Civil, l'arxiu no va ser alterat gràcies a la prudència del que era aleshores alcalde, el socialista Aquilino Barrachina, el qual va tapiar la porta d'accés que romania sota la taula del seu despatx. Amb l'obra de l'actual Ajuntament, bona part de l'arxiu va passar a les dependències de l'antiga Caja de Ahorros del Suroeste de España, justament on recau l'obra futura del nou arxiu. Passada la guerra, l'arxiu va estar en mans de Carmel Giner, el qual el va inventariar el 1947. L'últim arxiver municipal va ser Evarist Caselles, el qual ordenà i organitzà l'arxiu amb unes millors condicions de conservació i consulta. No obstant, la ubicació de l'arxiu ha estat una tasca pendent, en un entresòl de l'Ajuntament, amb un difícil accés i pitjor consulta.


 
  Un projecte de futur, el nou Arxiu Històric Municipal

El nou edifici que en el futur immediat acollirà l'arxiu històric, formarà part íntegra de la Casa de la Cultura, que es configurarà com un centre dinamitzador de la cultura de Pego i la comarca de La Marina Alta. L'arxiu històric s'ubicarà a la primera planta del nou edifici annex als museus i biblioteca. A la primera planta quedarà ubicat el dipòsit d'arxiu, com a circuit tancat, on romandrà i es custodiarà la documentació en caixes arxivadores i prestageries d'estructura metàl.lica, i amb un control tecnològic de conservació.

Les tres tasques principals de l'arxiu: conservar, ordenar i difondre, quedaran satisfetes amb aquest nou projecte. A la segona planta s'ubicarà la Sala d'Investigació, on es tractarà de crear un espai únic per a la investigació i l'estudi de la història de Pego i la seua comarca natural. Per a fer possible tot això, el investigador, dispondrà de la documentació d'arxiu digitalitzada en CD ROM que podrà consultar informàticament. A més de la font primària (documentació d'arxiu) gaudirà d'una bibliografia complementària formada per: enciclopèdies, manuals, llibres especialitzats, revistes d'investigació, … En aquesta sala es crearà a més, una Biblioteca Històrica local i comarcal, on estarà recollit qualsevol tipus de publicació, ja siguen llibres, revistes, articles de premsa, fullets informatius, cartells; i sobretot, el fons que formen els Llibres de Festes que venen publicant-se, quasi ininterrompidament, des de 1942. Aquesta última font estarà disponible també en microfilm i digitalitzada en CD ROM.

J. Miquel Almela Cots // Arxiver Municipal de Pego


 
  FONS DE L'ARXIU HISTÒRIC DE PEGO:

SECCIONS I GRUPS SECCIONS:

.- Documentació anterior al Decret de Nova Planta: 1488-1712/14
.- Documentació existent fins la Segona República: 1712/14- 1931/32
.- Documentació existent des de 1931/32-1950.

GRUPS:
PRIMER: Padrons de riquesa rústica i urbana:
- Llibres de bens o cappatrons: 1488-1812.
- Llibres d'Amillarament: 1814-1923.
- Padró d'edificis i solars: 1859-1920.
- Padró rapartiment de l'Equivalent: 1711-1870.
- Padró de Contribució: 1870-1932.
- Matrícula Industrial: 1826-1942.
SEGON: Relacions de llibres i lligalls de Governació. Actes de Consell: 1555-1932.
TERCER
: Justícia municipal i alguns protocols notarials. Llibres de Justícia: 1567-1911.
QUART
: Comptabilitat General: 1541-1932.
QUINT: Padrons d 'habitants, censos… 1813-1927.
SEXT: Eleccions: 1838-1933.
SETÉ: Llibres de Quintes i relacionats amb l'Exèrcit: 1749-1932.
VUITÉ: Expedients varis, correspondència: 1712-1931.

Bibliografia:

GINER BOLUFER, Carmel. Inventario general del Archivo de Pego. Manuscrito, 83 p. (1947, inèdit)
CASELLES MONJO, Evarist. Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego. Actualització de l'inventari realitzat per Carmel Giner i Bolufer. Quaderns Pego, Monogràfic-1, 1986.