el poble el poble

Passeig per carrers que respiren historia

Quan algú tinga la intenció visitar Pego ha de saber que es trobarà un poble replet de patrimoni artístic, cultural i natural. A més, podrà gaudir d’una vall farcida de petits pobles hereus de la colonització cristiana de la zona d’interior muntanyenca dedicada a l’agricultura de secà.

Quan el visitant arribe a Pego ha d’anar al centre de la població per tal de respirar l’aire medieval que es conserva en les restes de muralla de la primitiva vila de creació cristiana de finals del segle XIII. Allí podrà recórrer els estrets carrers de traçat ortogonal que un dia estigueren envoltats de muralles, observarà també una de les tres entrades a la vila medieval, l’anomenat Portal de Sala, l’única que queda en peu, i es delectarà amb els llenços de muralla embeguts dintre del parcel·lari de les cases com el del pati de la Casa de la Cultura, el de la cantonada del carrer Sant Lluís amb Mestre Blasco i el que roman a la tenda de joguines Muralla.

Esglesia de l'assumpció

A l’interior del casc antic se situen també els edificis arquitectònics més representatius del patrimoni pegolí. Podrà començar la visita per l’Església de l’Assumpció, de finals del segle XVI i, pel campanar, afegit posteriorment a principis del XVIII. Dintre de l’edifici el visitant podrà contemplar meravelloses obres d’art com el retaule gòtic d’Antoni Peris dedicat a la Verge de l’Esperança, la icona de la Doble Verònica atribuïda a Jacomart, la talla del Crist del segle XVI de Damià Forment i les pintures de l’Altar Major de Rafael Cardells, d’entre moltes altres coses.El recorregut podria seguir amb la visita a la Capella de l’Ecce-Homo (1759), assentada sobre l’antic Hospital de Pobres. La capella és obra de Francisco Cabezas i diuen que és una anticipació a la seua obra major de San Francisco el Grande de Madrid. Destaca pel seu agosarament arquitectònic amb una cúpula octogonal ornamentada amb teules blaves.

Amb la visita d’aquestes dues obres emblemàtiques, el visitant es mereix un descans, que podrà aprofitar per esmorzar en qualsevol dels bars o cafès que es troben a la població.

Un cop carregades les piles podem seguir la nostra visita cultural. Dintre del casc històric i junt al Portal de Sala es troba la Casa de Cultura. Aquest centre cultural s’emmarca en la rehabilitació d’un edifici pairal del segle XVIII que fou de la rica família dels Sala. Podrà visitar en primer lloc el Museu d’Art Contemporani on s’exposen els primers premis del Certamen Nacional de Pintura Vila de Pego que se celebra des de l’any 1976. Els estils abracen des del paisatge hiperrealista de Mir Berenguer i Calo Carratalà; l’abstracte de Molinero Ayala i Maria Chana; la influència del còmic de Solbes, Juan Cuéllar i Equip Límite; fins el realisme d’Adrià Pina.Tot seguit visitarem el Museu Etnològic dedicat principalment al conreu de l’arròs, des de la plantació a la comercialització, projecte que elaborà l’Escola Taller del Castell de Dénia. Una segona part està dedicada a altres oficis tradicionals del poble com l’ebenisteria, la tragineria o la seda. Important també és la dedicació al conreu de la taronja que en un temps convisqué i substituí al de l’arròs.

Quan baixem dels museus no ens oblidem de donar una ullada a l’exposició permanent de la Col·lecció Entomològica de Juan Torres Sala provinent del Museu d’Història Natural de València.

Recorregut el casc antic i històric i sense sortir de la població coneixerem altres propostes culturals com són les ermites de Sant Miquel i Sant Josep. La primera es troba en el que fou el segon raval de la vila, fou construïda al segle XVI i a l’interior podem destacar una talla de la Puríssima del segle XVIII, un llenç del sant del segle XVII i un llenç de Sant Josep del pintor pegolí, deixeble de Joaquín Sorolla, Just Almela Company de principis del segle XX.

A pocs minuts caminant ens dirigim cap al Pla de la Font on es troba l’altra ermita, aquesta dedicada a Sant Josep. Es va acabar de construir l’any 1677, tot i que fou restaurada a principis del segle XX. Abans d’arribar trobarem la Font dels Quatre Xorros, que antigament subministrava aigua mitjançant un entramat de sèquies a la zona de l’horta medieval. La font fou construïda amb pedra i amb canons de bronze a mitjans del segle XVIII.

Si vostè, visitant curiós, decideix veure tot això el dijous, no deixe de visitar el mercat que se celebra en aquesta vila des de l’any 1280 per concessió reial.

Abans de dinar cal visitar dues ermites més que es troben al terme municipal, a poc més d’1 km, que són el vestigi de les alqueries i les mesquites musulmanes abans i després de la conquesta cristiana. Es tracta de l’ermita de Sant Antoni o Beniçuleima i de l’ermita de Sant Sebastià o Benumeia, dues construccions cristianes -anomenades de conquesta- alçades sobre antigues mesquites islàmiques.

Arriba el moment de menjar, de degustar els exquisits arrossos que es cuinen a la població, i sobretot el plat típic per excel·lència, l’arròs amb crosta.

Menció a banda mereix la visita al castell d’Ambra, que bé pot fer-se a primera hora del matí o ja descansat l’estómac després del dinar. L’accés al castell es realitza per la carretera que uneix Pego i la Vall d’Ebo, a l’altura de l’heretat de Sant Joan es troba un camí de terra a mà dreta i des d’allí a peu tardarem menys de deu minuts en arribar als esglaons que ens conduiran a les restes de la fortalesa islàmica. Les restes del castell d’Ambra ens traslladen al passat baixmedieval de les terres valencianes i als últims anys de la dominació islàmica en aquesta vall, el castell va ser del cabdill al-Azraq durant la segona revolta mudèjar (1274-1276).

Després de respirar l’aire pur des de l’alt del castell i veure la immensitat de la marjal i la Mediterrània, baixarem de nou al pla per visitar un dels patrimonis naturals més importants del país, el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, que s’obri al final de la vall de Pego cap a la mar Mediterrània. Prenent direcció cap a la platja de les Deveses a uns 5 km veurem com el paisatge agrícola canvia en un moment concret, del conreu de la taronja a la planura natural marjalenca. Entrar per qualsevol dels camins ens endinsarà en el meravellós món de la natura, dintre de les intrigues que creen l’aigua i la terra de manera precisa i silenciosa.

Joan Miquel Almela

Arxiver municipal