 |
MUSEU D´ART CONTEMPORANI
DE PEGO
El Museu de " Art Contemporàni" de
Pego, es va inaugurar en 1991 amb els fons que constituïxen
les obres premiades en el Certamen de Pintura "Vila de Pego",
la primera edició del qual és de l'any 1976.
L'Ajuntament disposava en aquell temps d'una important pinacoteca
i sentia l'obligació d'exposar-la al públic i constituir
d'esta forma un centre de primer orde, dinamitzador de l'oferta
cultural i turística de la ciutat, així com de
les inquietuds artístiques que sempre ha tingut la Vila
de Pego.
|
 |
| |
CONTINGUTS
Les obres que configuren
el fons del Museu procedixen fonamentalment dels premis del
Certamen de Pintura, però també hem
de destacar la important donació que van fer "Els
Amics del Museu de Pego" i també les donacions de
destacats artistes i galeries d'art.
Les diferents sales
estan repartides per la primera planta de la Casa de la Cultura
i també en la caixa de
l'escala que arreplega obres de gran tamany com les composicions
de pintura-escultura de Francisco López Gómez "Díptic" 1984 "Tal
qual" 1988, i la pintura Pop Art de l'Equip Límit " En
el món només hi ha un Superman" 1992.
Les sales primera i segona estan dedicades a les obres de tractament
figuratiu que abracen el paisatge hiperrealista d'un artista
consagrat com a F. Mir Berenguer "Jardins i xaboles" 1970
al paisatge Esprai 1995 de Cale Carratala López, la figuració intimista
de Manuel Prada Romerar "En qualsevol època" 1976 "Adolescent" 1970
de J. Amerigo Zalazar, la composició de sis quadros seqüències
amb influències del còmic "Proces" 1980
d'Enric Solbes Cabrera , passant per Adriá Pina Alegre "Mans" 1983.
|
|
| |
Destacar
també "Al despertar
nouvingut" 1978 d'Eduardo Laborda, "Sons reals" 1976
d'Alvaro Segòvia, "Metamorfosi" 1975 de Juan
Manuel Brazan amb les seues poètiques tan personals. La
ruptura cap a corrents més expressives es pot contemplar
en les obres de José Morea Marcos "Adam el de les
formigues amb triangles" 1980 o el simbolisme de Martín
Caballero "Et pluribus anum" 1980.
Les tendències constructivistes estan representades en la
sala tercera amb obres de Luís Estellés Xapa "Escala" 1987, "Simplicitat
interna" 1991 d'Ana Mª Miralles Martín i l'obra
sense titule 1991 de Ricardo Domínguez Ruiz entre altres.
La sala quarta arreplega el corrent abstracte entre les que destacarem
l'obra de Francisco Moliner Ayala "Pintura" 1982, María
Chana del Castillo amb la seua obra de 1982 sense títol.
L'expressionisme abstracte de Carmen Bereguer 1981 i la força
del color i la pinzellada d'Amparo Iranzo Ureña 1985.
A les sales
quintes i sexta veiem obres de grans dimensions, el díptic de fusta amb grafismes i incicions "Personatge
econòmic" 1985 de Carmen Grau i l'impressionant díptic "Pe
Talleito nàs créu en Déu" 1987 de Guillermo
Aymerich Goyanes i l'obra tan suggestiva i intimista realitzada
amb tela i objectes de colors "Objectes de desig" 1995
de María Zarraga Llorens. Obres d'artistes que ja formen
part de la nostra història de l'art contemporani, compartixen
sales amb artistes joves premiats recentment. S'incorporen així les últimes
tendències, Carolina Ferrer, 1991, Encarna Sapúlveda
1993, Rafael Hernández García , Juan Cuéllar
Costa 1997, Javier Garcerá Ruiz 2000.
|
|