Es tracta d’un poblat protohistòric d’al voltant de 4 hectàrees emmurallat i datat en el segle VII a. C., la primera gran població de caràcter urbà de Les Valls i Pego
La Muntanyeta Verda va albergar la primera gran població de caràcter urbà de Les Valls de Pego. Així ho afirma l’estudi realitzat per l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant. Es tracta d’un poblat protohistòric datat entre els segles VII i VI a. C. que va decidir concentrar-se en la Muntanyeta per ser un enclavament estratègic; s’eleva a mode d’illot en l’extrem nord de la Marjal, des d’allí es tenia un control visual de l’entorn immillorable.
En este enclavament, concretament en el jaciment del Pla, s’han trobat vestigis que confirmen la presència humana al final de la prehistòria, especialment en l’Edat de Ferro Antic. Destaca una potent muralla de grans blocs de pedra calcaris, de més d’un metre d’ampla, lleugerament retallats de forma quadrangular que abastava al voltant de 4 hectàrees, abastava tota la superfície de la Muntanyeta Verda. Segons els experts allí es resguardava una comunitat de rellevant importància en la zona, de fet, expliquen, va ser el primer poblat de rellevància de la zona de Pego i Les Valls, dos vegades més gran que el Pego fundacional del segle XIII.
A més d’esta enorme infraestructura de pedra, també s’han trobat materials ceràmics en la superfície que datarien l’inici de l’ocupació, com les ceràmiques a mà o les àmfores fenícies provinents de la costa andalusa. Segons indiquen els experts, reflectix l’intercanvi de comercial de productes que allí es realitzava amb els fenicis.
També s’han observat en la zona restes de toves i de construccions de fang que van ser sotmeses a elevades temperatures. Creuen els experts que estes restes podrien ser la prova que l’enclavament va patir una destrucció violenta, fruit d’un atac, habitual en esta època. S’aprecia que en el 500 a. C. es va abandonar la zona i entre els segles I i II, abans de la conquesta romana, es torna a poblar la zona i es reconstruïx la muralla amb enormes blocs de pedra.
Per a este projecte, els tècnics que allí han estat treballant durant més d’un mes (es van iniciar el mes de novembre passat) s’han realitzat proves de teledetecció que eliminaven la vegetació superior del recinte per a poder observar les restes. Apunten que els descobriments realitzats en l’enclavament “canvien la història de la zona, estem parlant dels orígens d’un poble, més gran que l’assentament d’Ambra. Allí encara es poden descobrir moltes coses, té un potencial enorme”.
“Esta troballa en la Muntanyeta Verda suposa un pas fonamental per a comprendre els nostres orígens com a comunitat. Parlar d’un poblat urbà del segle VII a. C. és parlar de la memòria més antiga de Pego i Les Valls, una memòria que tenim la responsabilitat de protegir, estudiar i difondre. Els descobriments confirmen que el nostre territori ja va ser un centre de rellevància estratègica i social molt abans de la fundació medieval de Pego. Conéixer esta història ens ajuda a reforçar la nostra identitat col·lectiva i a valorar el llegat que hem heretat”, apunta la regidora de Memòria Històrica, Laura Castellà.
