Serà la quarta edició del projecte de reinserció de l’espècie i la primera vegada que els ocells arriben d’Escòcia
En la proposta tornen a col·laborar els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia, així com la Fundació Migres i la Fundació Iberdrola
No hi ha dos sense tres, ni tres sense quatre. La Marjal Pego-Oliva tornarà a ser l’epicentre del projecte de reinserció de l’àguila pescadora a la Marina Alta. El mes vinent de juliol arribaran al paratge natural una dotzena de pollets d’aquesta espècie d’ocell rapaç. Serà la quarta vegada, encara que en aquesta ocasió els dotze animals arribaran des de terres escoceses, de la mà de la Roy Dennis Wildlife Foundation, fundació que treballa en la restauració d’espècies i que està a l’avantguarda de la investigació sobre la migració d’ocells; i que ha participat en la reintroducció d’aus a Suïssa, Pais Basc o sud d’Anglaterra, entre d’altres.
Hui ha tingut lloc, a la Casa de Cultura de Pego i posteriorment en la Muntanyeta Verda, una jornada de presentació d’aquesta quarta iniciativa per a retornar l’àguila pescadora a la comarca.
Ian Perks, tècnic especialitzat de la Roy Dennis Wildlife Foundation ha sigut l’encarregat d’explicar els passos que se segueixen en aquesta mena d’iniciatives que, encara que no disten dels anys anteriors, si té algunes diferències. La principal és el nombre d’exemplars que arribaran al paratge natural. En les altres tres ocasions van ser un número més reduït, d’entre 2 a 5 pollets, però ara s’ha optat per començar amb una dotzena. “Augmentat el nombre d’exemplars s’augmenten les possibilitats de supervivència de l’espècie ja en el primer any”. La xifra ‘màgica’ per a aconseguir que el projecte s’assenteix, ha indicat, és comptar amb un centenar d’ocells en el menor temps possible, “intentarem fer-ho en cinc anys”, ha matisat Itziar Colodro, membre de la Fundació Migres, una de les potes d’aquest projecte de recuperació de l’àguila a la comarca, juntament amb el Servei de Vida Silvestre de la conselleria de Medi Ambient, la Fundació Iberdrola i els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia.
Mètode exhaustiu
Per a la reinserció d’aquest ocell no es deixa res a l’atzar, el mètode és molt exhaustiu, ha indicat Perks. De fet, en la selecció dels pollets es tenen en compte diferents aspectes, un dels més importants la grandària, “ha de ser l’adequat, ni molt xicotet perquè durant el transport pateixen molt més, ni molt grans per a evitar que vulguen iniciar-se en els vols abans d’estar instal·lats en la seua nova llar”, ha explicat el tècnic escocés. D’aquest paràmetre establit es trien sempre “els més xicotets de cada niu, així augmenta la probabilitat de vida dels altres, incrementem la població efectiva”.
També és important la salut. Realitzen test de salut, el pollet seleccionat ha d’estar en perfectes condicions. Tots ells, ha recalcat Perks, estan lliures de grip aviària, l’alerta d’un gran brot es va donar a la fi de 2022, pel qual el projecte ha patit retards, “encara que no s’ha comptabilitzat cap cas d’aquesta malaltia en àguiles pescadores.
Un altre punt a tindre en compte és el sexe dels espècimens. Perks ha apuntat que l’habitual “ideal” és que el percentatge de mascles siga lleugerament superior al de femelles, encara que per al projecte de la Marjal Pego-Oliva s’ha optat per un 50% de cada durant els dos primers anys, “creiem que en els primers compassos és més important la salut que el sexe. En un futur, si tot va bé, es realitzarà una selecció més específica referent a això”.
Finalment, el tècnic escocés ha remarcat la importància de l’adaptació dels ocells en el seu nou entorn, remarcant la necessitat d’evitar al màxim el contacte humà, “volem que aquests animals siguen el més salvatges possibles, com menys conega a les persones, millor, perquè no les considerarà com a espècie amiga”. Per això, de nou s’optarà pel mètode ‘hacking’, considerat el sistema de reinserció més eficient i que consisteix a criar pollastres en estat de semillibertat, col·locant-los en nius que simulen els naturals i proporcionant el menjar de manera artificial, intentat evitar al màxim que l’animal conega la seua procedència (evitar el contacte amb l’ésser humà).
Passades les primeres setmanes d’estada, els ocells començaran amb els seus primers vols, i poc després emprendran viatge per a emigrar a altres zones amb climes que els són més favorables. “A partir d’aquest moment, ja és difícil predir que passarà”. Perks ha insistit que es tracta d’un projecte en el qual s’ha de tindre molta paciència, “els primers ocells poden tardar a tornar dos o tres anys, sempre que tot vaja bé”, ha insistit. Ha recalcat també que per a afavorir la seua volta i que aquesta siga molt més fructífera, “és important que l’animal veja molts nius, perquè pensarà que és un entorn favorable per a quedar-se”.
