Una dotzena d’aquests ocells, procedents d’Escòcia, s’instal·len en el paratge natural per a intentar assentar la iniciativa de reintroducció de l’espècie
En la proposta tornen a col·laborar els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia, així com la Fundació Migres i la Fundació Iberdrola
El dia ha arribat. La Marjal ha sigut hui l’escenari de l’inici d’una nova prova de foc per al projecte de reintroducció de l’àguila pescadora a la comarca. Aquest matí han sigut presentats la dotzena de pollets que van arribar ahir dijous al paratge natural on viuran els pròxims mesos.
Els dotze ocells rapaços arriben des de terres escoceses (per primera vegada), de la mà de la Roy Dennis Wildlife Foundation, fundació que treballa en la restauració d’espècies i que està en l’avantguarda de la investigació sobre la migració d’ocells. Una entitat que ha participat en la reintroducció d’ocells a Suïssa, el País Basc o el sud d’Anglaterra, entre altres llocs, i que ara va de bracet en aquest projecte que van posar en marxa fa iniciativa la Fundació Migres, la conselleria de Medi Ambient, els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia, i la Fundació Iberdrola.
De nou sobre les faldes de la Muntanyeta Verda la comitiva que anhelava veure als dotze espècimens ha pogut conéixer als pollets, que de moment no tenen nom, excepte un d’ells, “es diu Pepe en homenatge a una persona que ens va ajudar en la duana moltíssim, perquè semblava que no anàvem a poder portar-los”, ha explicat Itziar Colodro, alma mater d’aquest projecte, membre de la Fundació Migres.
No és la primera vegada que s’intenta reintroduir a l’àguila pescadora en la Marjal, però si la primera de forma tan ambiciosa. En les anteriors ocasions el nombre d’espècimens va ser més reduït, entre 2 a 5 pollets, ara s’ha optat per una dotzena: “Augmentant el nom d’exemplars s’augmenten les possibilitats de supervivència de l’espècie ja en el primer any”, ha remarcat Colodro.
El viatge de les aus ha estat tranquil per a elles, però sigut complicat, especialment per poder passar duana, doncs el Brexit ha complicat tot de manera exponencial, i en el cas de transport d’animals, sempre és una situació delicada”, ha matisat Itziar.
L’odissea de la dotzena d’àguiles pescadores va començar molt abans, en el procés de selecció. “No s’ha deixat res a l’atzar”, ha comentat Colodro. En la selecció dels espècimens es tenen troba diferents paràmetres, un dels més importants és la seua grandària, “ha de ser l’adequat, ni molt xicotets perquè poden patir més en el trasllat, ni molt grans per a evitar que vulguen iniciar-se en els vols abans del que es preveu, la seua instal·lació en la seua nova llar”. Sota aquesta premissa es trien sempre els pollets més xicotets de cadascun dels nius dels quals es fa seguiment en la costa escocesa, “s’augmenta així la probabilitat de vida dels altres ocells que es queden, i amb això s’incrementa la població efectiva”.
Un altre dels requisits imprescindibles és el seu bon estat de salut, “han d’estar en perfectes condicions físiques”; i el sexe dels espècimens: encara que els experts asseguren que és millor que el percentatge de mascles siga lleugerament superior al de femelles, en aquesta ocasió, així s’ha fet en aquesta ocasió. En les anteriors s’havia optat pel 50%, “ens preocupava més la salut que el sexe dels pollets, aquesta vegada la selecció ha sigut més específica”.
Fet el viatge, ara les àguiles han d’aportar la seua part, adaptar-se al mitjà. Comptaran amb l’ajuda dels tècnics del projecte, “intentarem que tinguen el mínim contacte humà, no volem que la consideren una espècie amiga”. Per a això s’optarà pel mètode ‘hacking’ a l’hora d’alimentar-los durant els seus primers compassos de vida ací en la Marjal. “El ‘hacking’ consisteix en la criança dels pollets en estat de semi llibertat. Es col·loquen en nius que simulen als naturals i se’ls proporciona el menjar de manera artificial, intentat evitar al màxim que l’anima conega la seua procedència”, ha explicat Colodro.
Passades les primeres setmanes, en les quals els pollets encara ixen molt poc dels seus nius, aquests començaran a alçar el vol, un altre dels moments crucials. En les anteriors ocasions les migracions d’aquests ocells els ha conduït a un final tràgic, “sol passar, perquè tenen moltes traves que sortejar en els seus recorreguts, des de punts elèctrics fins a furtius. Nosaltres els col·loquem un gps per a realitzar un seguiment però no podem fer res més sobre aquest tema, tan sols fer que la seua estada ací siga la millor perquè ho perceben com la seua llar i vulguen tornar”, ha matisat Colodro.
“Estem encantats de rebre, una vegada més a aquests ocells. Volem que el projecte funcione i que en un futur no gaire llunyà l’espècie s’assente en la zona. Per això sempre hem estat i estarem donant suport a aquesta proposta, estiga qui estiga en les institucions, i encara que tinguem menys suports”, ha indicat l’alcalde de Pego, Enrique Moll.
El munícep ha ressaltat “l’increïble treball que estan realitzant els tècnics, la seua obstinació en què aquest projecte funcione és admirable. Tant de bo en poc temps puguem confirmar la consolidació d’aquest projecte i que així vegen tot el seu esforç recompensat”.
